El dijous 16 d'abril havia de venir a l'escola en Josep Vives, avi de la Laia de Cicle Superior 2, però li va ser impossible venir.
La Laia li ha fet l'entrevista per telèfon i li agraïm molt la informació que ens ha donat.
L'entrevista és la següent:
Quina relació va tenir, vostè, amb en Joan Amades i Gelats? Com el va conèixer?
Quan jo tenia dotze anys, el mestre va triar tres alumnes per anar a fer una prova de lectura. En Joan Amades em va triar a mi. Volia un noi que li llegís contes, escrigués cartes, l'acompanyés a passejar... ja que la diabetis, malaltia que patia, el va tornar cec.
Quantes vegades veia en Joan Amades, vostè? Quan?
En Joan Amades passava les estades més llargues a Sant Quintí durant l'estiu i la tardor. Entre els anys 56 i 58, quan jo tenia entre dotze i catorze anys, hi anava a les tardes i durant les vacances, també hi anava el matí.
Quan va morir en Joan Amades, quants anys tenia vostè?
En Joan Amades va morir el 1959, jo tenia 15 anys i ja treballava a cal “Borregaire”.
Vostè el va ajudar a escriure algun dels seus llibres?
No. Quan vaig començar a ajudar-lo va acabar el seu últim llibre “El Costumari Català”.
Una germana de la seva dona, la Consol, li feia de secretària. Jo escrivia el que ell em dictava i li llegia llibres per a entretenir-lo.
Vostè té algun record o algun llibre de Joan Amades? Quins?
Sí, tinc “el Refranyer Català” comentat per ell. I encara conservo la meva primera ploma estilogràfica que ell em va regalar, quan jo tenia dotze anys, per escriure les cartes que em dictava.
En Joan Amades li explicava rondalles, contes, cançons... que havia recollit?
Jo llegia llibres i a vegades em feia prendre notes per a millorar l'edició.
Quin record té d'en Joan Amades? Com era?
Recordo que era un home tossut i que tenia els cabells blancs ondulats.
Recordo que, degut a la seva malaltia, havia de fer règim, no podia menjar dolços ni fruita i que ell era molt llaminer. Jo, a vegades, li duia fruita de l'hort de casa (raïm, pomes, préssecs, figues,...) i només li deixaven menjar-ne una mica, ell s'entristia o s'enfadava.
També recordo que col·leccionava llibres orientals, en tenia molts i li encantaven.
Suposo que no el vaig conèixer en la seva millor època, però vaig aprendre moltes coses d'ell.
Alumnes de Cicle Superior 1
La Laia li ha fet l'entrevista per telèfon i li agraïm molt la informació que ens ha donat.
L'entrevista és la següent:
Quina relació va tenir, vostè, amb en Joan Amades i Gelats? Com el va conèixer?
Quan jo tenia dotze anys, el mestre va triar tres alumnes per anar a fer una prova de lectura. En Joan Amades em va triar a mi. Volia un noi que li llegís contes, escrigués cartes, l'acompanyés a passejar... ja que la diabetis, malaltia que patia, el va tornar cec.
Quantes vegades veia en Joan Amades, vostè? Quan?
En Joan Amades passava les estades més llargues a Sant Quintí durant l'estiu i la tardor. Entre els anys 56 i 58, quan jo tenia entre dotze i catorze anys, hi anava a les tardes i durant les vacances, també hi anava el matí.
Quan va morir en Joan Amades, quants anys tenia vostè?
En Joan Amades va morir el 1959, jo tenia 15 anys i ja treballava a cal “Borregaire”.
Vostè el va ajudar a escriure algun dels seus llibres?
No. Quan vaig començar a ajudar-lo va acabar el seu últim llibre “El Costumari Català”.
Una germana de la seva dona, la Consol, li feia de secretària. Jo escrivia el que ell em dictava i li llegia llibres per a entretenir-lo.
Vostè té algun record o algun llibre de Joan Amades? Quins?
Sí, tinc “el Refranyer Català” comentat per ell. I encara conservo la meva primera ploma estilogràfica que ell em va regalar, quan jo tenia dotze anys, per escriure les cartes que em dictava.
En Joan Amades li explicava rondalles, contes, cançons... que havia recollit?
Jo llegia llibres i a vegades em feia prendre notes per a millorar l'edició.
Quin record té d'en Joan Amades? Com era?
Recordo que era un home tossut i que tenia els cabells blancs ondulats.
Recordo que, degut a la seva malaltia, havia de fer règim, no podia menjar dolços ni fruita i que ell era molt llaminer. Jo, a vegades, li duia fruita de l'hort de casa (raïm, pomes, préssecs, figues,...) i només li deixaven menjar-ne una mica, ell s'entristia o s'enfadava.
També recordo que col·leccionava llibres orientals, en tenia molts i li encantaven.
Suposo que no el vaig conèixer en la seva millor època, però vaig aprendre moltes coses d'ell.
Alumnes de Cicle Superior 1
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada