dimarts 21 d’abril de 2009

ENTREVISTA A LA SENYORA PAQUITA NADAL


El dijous 16 d'abril va venir la Sra. Paquita Nadal, l'àvia de l'Alba de Cicle Superior 1, a la classe.

Li vam fer una entrevista sobre en Joan Amades i Gelats perquè sabíem que el coneixia.

Li agraïm molt que hagi vingut a la classe, ens hagi respost les preguntes que havíem preparat i ens hagi ensenyat fotografies d'ell.

També li donem les gràcies pel punt de llibre que ens va regalar i pels dos llibres que va donar per l'escola.

L'entrevista que vam fer és la següent:

Quina relació va tenir, vostè, amb el Joan Amades i Gelats? Com el va conèixer?

Era cosina de la seva dona, l'Enriqueta Mallofrè.

El Joan Amades i la seva dona no tenien fills, i quan jo vaig néixer ells em volien com a filla, però els meus pares no ho van voler; a casa meva érem cinc germans. Ells sempre em van estimar molt i jo a ells també.

Quantes vegades veia el Joan Amades, vostè? Quan?

En Joan Amades vivia a Barcelona i a l’estiu venia a Sant Quintí a passar les vacances. Cada dia anava a casa seva a veure'ls, vivien al carrer Ramon i Cajal, nº 34. Com que es va quedar cec, per veure com havia crescut, em passava la mà pel cap i em deia: “Paquiteta, Paquiteta cada vegada creixes més”.

Quan va morir en Joan Amades, quants anys tenia vostè?

Entre 25 i 26 anys.

Vostè el va ajudar a escriure algun dels seus llibres?

No, jo només l'acompanyava a la barberia que s'anomenava de “l'Espígol”, ara ja no existeix aquesta barberia, estava al carrer Weyler. Ell anava a la barberia per escoltar i em deia que l'anés a buscar al cap d'una estona.

La meva cosina Consol, germana de l'Enriqueta era qui ajudava a Joan Amades en els seus treballs.

Vostè té algun record o algun llibre de Joan Amades? Quins?

Sí, tinc molts llibres i també el despatx d'en Joan Amades. La fundació Joan Amades de Barcelona també té molts llibres i un bust de bronze d'ell.

En Joan Amades li explicava rondalles, contes, cançons... que havia recollit?

Sí que m'explicava alguns contes, però ell sempre estava a dalt al despatx treballant amb la màquina d'escriure. Era una persona reservada, tenia molt de caràcter i era molt bona persona.

Li van explicar com va conèixer la seva dona? Quants anys va viure ella?

En Joan Amades i l'Enriqueta es van conèixer així: la família de l'Enriqueta va anar a viure a Barcelona, l'Enriqueta tenia una botiga de betes, fils... i la mare d’en Joan Amades anava a la botiga a comprar. La mare del Joan Amades va dir a l'Enriqueta que tenia un fill i li va presentar i al final es van casar.

L'Enriqueta va viure vuit o nou anys més que el Joan Amades.

Alumnes de Cicle Superior 1


ENTREVISTA AL SENYOR JOSEP VIVES

El dijous 16 d'abril havia de venir a l'escola en Josep Vives, avi de la Laia de Cicle Superior 2, però li va ser impossible venir.
La Laia li ha fet l'entrevista per telèfon i li agraïm molt la informació que ens ha donat.

L'entrevista és la següent:

Quina relació va tenir, vostè, amb en Joan Amades i Gelats? Com el va conèixer?
Quan jo tenia dotze anys, el mestre va triar tres alumnes per anar a fer una prova de lectura. En Joan Amades em va triar a mi. Volia un noi que li llegís contes, escrigués cartes, l'acompanyés a passejar... ja que la diabetis, malaltia que patia, el va tornar cec.

Quantes vegades veia en Joan Amades, vostè? Quan?
En Joan Amades passava les estades més llargues a Sant Quintí durant l'estiu i la tardor. Entre els anys 56 i 58, quan jo tenia entre dotze i catorze anys, hi anava a les tardes i durant les vacances, també hi anava el matí.

Quan va morir en Joan Amades, quants anys tenia vostè?
En Joan Amades va morir el 1959, jo tenia 15 anys i ja treballava a cal “Borregaire”.

Vostè el va ajudar a escriure algun dels seus llibres?
No. Quan vaig començar a ajudar-lo va acabar el seu últim llibre “El Costumari Català”.
Una germana de la seva dona, la Consol, li feia de secretària. Jo escrivia el que ell em dictava i li llegia llibres per a entretenir-lo.

Vostè té algun record o algun llibre de Joan Amades? Quins?
Sí, tinc “el Refranyer Català” comentat per ell. I encara conservo la meva primera ploma estilogràfica que ell em va regalar, quan jo tenia dotze anys, per escriure les cartes que em dictava.

En Joan Amades li explicava rondalles, contes, cançons... que havia recollit?
Jo llegia llibres i a vegades em feia prendre notes per a millorar l'edició.

Quin record té d'en Joan Amades? Com era?
Recordo que era un home tossut i que tenia els cabells blancs ondulats.
Recordo que, degut a la seva malaltia, havia de fer règim, no podia menjar dolços ni fruita i que ell era molt llaminer. Jo, a vegades, li duia fruita de l'hort de casa (raïm, pomes, préssecs, figues,...) i només li deixaven menjar-ne una mica, ell s'entristia o s'enfadava.
També recordo que col·leccionava llibres orientals, en tenia molts i li encantaven.
Suposo que no el vaig conèixer en la seva millor època, però vaig aprendre moltes coses d'ell.


Alumnes de Cicle Superior 1

dijous 16 d’abril de 2009

JOAN AMADES

Aquest any a l'escola recordem el 50è aniversari de la mort de Joan Amades i Gelats.

L'alumnat de CS1 hem fet una presentació amb diapositives que explica la vida i l'obra d'en Joan Amades i Gelats.

Cs1

View more presentations from ceipagm.